RUBÍ LA COLLA DE VERMELL

20 temporades i en volem més

2d6csantjaume Després de molt de temps hem tornat a descarregar la torre i per aquesta temporada tenim nous reptes, sense reptes no hi ha evolució.

 

 

 

Un quinzè aniversari esperançador

Foto de grup.

Set anys d’evolució, i vuit de constant renaixença, això seria en síntesi la trajectòria d’aquesta perseverant colla, que ja en fa quinze.

La seva història  començà una nit en una xerrada d’un bar qualsevol de la vila, on es reunien uns joves aficionats a l’astronomia i uns quants de l’esplai (l’Eixam), i d’altres entitats de Cultura Popular i tradicional Rubinenca.

 

Donat el moment creixent del món Casteller, se’ls acudí formar aquesta colla, anomenada  Els Castellers de Rubí,  tant mateix fou constituïda  el 20 d’abril de 1996, després d’unes quantes reunions prèvies al febrer del mateix any.

 

Amb la col.col·laboració de la major part dels pares i amics, també els van donar  suport d’altres colles castelleres veïnes, com ara Castellers de Sabadell, Castellers de Barcelona, i Tirallongues de Manresa, els quals els ensenyaren la tècnica i costums,  ja que a Rubí no n’hi havia pas de tradició castellera.

 

Tot i així va arrelar amb força, no oblidem que en els anys següents s’aconseguí l’època daurada dels Castells de gama alta com el 3/10 i d’altres construccions que es van assolir per primera vegada fent història. Malgrat les dificultats que varen tindre per superar i trobar un lloc estable on assajar, doncs la colla va fer un veritable peregrinat-ge per aconseguir finalment el local cedit per l’Ajuntament el febrer de 1998 on encara és la seva seu social, situat al carrer Dr Gimbernat nº4 de Rubí.

 

Després d’assolir tota la gama de sisos, ben aviat aconseguiren ser colla de 7, ja que el dia 25 de setembre de 1999 descarregaren  el primer 4/7 en la diada de tardor al carrer Sant Jaume de Rubí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El carrer Sant Jaume és el més emblemàtic pels castellers, ja que des de sempre ha estat un dels carrers més participatius amb la Cultura Popular i tradicional catalana i particularment amb la colla hi ha hagut una simbiosi molt especial .Tant és així que amb la seva col·laboració a les festes de Sant Roc de l’any 2000, els Castellers de Rubí i l’associació de festes del carrer Sant Jaume, varen iniciar un concurs de beure vi amb porró molt divertit anomenat Xerricada Popular de Rubí i que ha esdevingut tradició: Aquest any és el dotzè que es fa sense interrupció.

 

Més tard van col·locar una placa a l’esmentat carrer on es commemora l’haver assolit el seu primer castell de 7, curiosament va ser també en aquest carrer on uns anys abans els Castellers descarregaren el seu primer pilar de 5, dins de les festes del carrer, per Sant Jaume, i on tot just un any després del 4/7 van poder descarregar per primera vegada el 3/7, en la següent Diada de tardor.

 

El 6 de juliol de 2002 la colla va fer el primer viatge a l’estranger, concretament a Rebenacq al sud de França, al festival DES VIEUX  METIERS ET DES RECORDS.

 

La colla Rubinenca  també participà en tres trobades de colles del Vallès, entre els anys 1999 i  2003, però malauradament després del 7è any, va haver-hi un canvi generacional important, doncs molta de la joventut que fins al moment era adolescent acabà els estudis, començà a treballar, d’altres  van ser pares, i d’altres perquè ja no hi tenien els amics, tot això derivà en una mancança d’efectius que no ha permès tornar  a aixecar Castells de 7, encara que ho segueixen intentant any rere any.

 

 

 

Tot i així en el 2007 tornaren al sud de França, aquest cop a Llengua D’oc, a la bonica vila de Frontignyà a la fira du moscat

 

Aquesta colla també aixecaren Castells a Vinaròs, País Valencià, això sense comptar  les múltiples places on han deixat petjada, aixecant Castells i tocant la gralla. Cal remarcar també la gran vàlua dels grallers i tabalers, tant d’aquella època, que eren molt bons com els actuals, que al igual que els de  llavors començaren de petits i es van fer grans amb la colla.., i que més d’un d’ells també pujava alguns Castells.

 

Perquè del color vermell a les camises i al seu logotip? Perquè Rubí, com s’anomena  la vila, és el d’una pedra preciosa Vermella, el robí.

 

Els seus presidents, han estat:

– Víctor Tomás Pérez, a més de fundador de la colla, des del febrer de 1996 al setembre del 2000,

– Ismael Capel Flores, des del setembre del 2000 fins al desembre del 2000 en funcions,

– Jorge Rodríguez Porras, del gener del  2001 al  desembre del 2002,

– Sónia González Arévalo, des del gener del 2003 al desembre del 2004,

– Guadalupe Villaret López, desdel gener del 2005 al desembre del 2010,

– Ana Arenas Verdugo, gener del 2011 al desembre del 2013,

– Jaume Morell Cebrian (2014-2015)

– i l’actual Roser Padros Torres (2016…)

 

Els caps de colla han estat:

– Víctor Tomás Celebrovsky  (1996 -1997),

– Miquel Giménez    (1998),

– Víctor Tomas  Celebrovsky (1999 — 2000 ),

– Iñaki Domingo Hureytes (2001 – 2002),

– Ferran Sanchis Soriano ( 2003),

– David Sanchis Soriano  (2004),en funcions,

– Jordi Pasqual López (2005 – 2006 ),

– Antonio López López (2007),

– Iván Comas Mirasierra ( 2008 ) en funcions,

– Francisco Alónso Manzanares, (2009 – 2010),

– Ramon Perez Alejo (2011-2013),

– Francisco Alónso Manzanares (2014-2015)

– i l’actual Xavier Pons Semelis (2016…)

Tampoc ens oblidarem de les places i diades més importants de Rubí, on hi  aixequen Castells.

 

Per Pasqua de pentecostes els de vermell també participen a la tradicional festa dels Xatos, amb el romiatge a l’ermita de Sant Muç, on després de la missa la resta d’entitats de Cultura Popular i tradicional també  hi actuen.

La festa Major de Rubí que és el 29 de juny  per Sant Pere, és la diada més compromesa per la colla, on no hi falta mai una colla de 8 o 9 , i en la que hi han aixecat Castells ,colles com la Vella dels Xiquets de Valls, o la jove  Xiquets de Valls, la Jove de Tarragona, Xicots de Vilafranca, Bordegassos de Vilanova, Minyons de Terrassa, moixiganguérs d’Igualada etc..

 

Per Sant Roc, (la segona festa Major) que es cel·lebra el primer cap de setmana de setembre, també hi ha diada castellera a la mateixa plaça de Pere Aguilera, que és la plaça castellera per excel·lència de la ciutat, on pel matí es comença amb les tradicionals matinades i tronada de les dues colles de diables, i a la que precedeix un esmorzar al carrer (Sant Jaume) que és on  s’acaba la cercavila.

 

L’onze de setembre ( la Diada Nacional de Catalunya) és un altre dels compromisos que tenen a la ciutat, com les altres entitats de Cultura Popular que desfilen a l’hora de fer la ofrena, a la plaça onze de setembre i posteriorment la petita mostra que fan cadascuna d’elles.

I per no deixar-nos res,  a l’octubre  també participen a la fira de Sant Galderic,que es fa a la ciutat sobre l’art i la pagesia, a la que i venen firaires i artistes d’arreu de Catalunya,i on tots els artistes de Rubí hi exposen les seves obres.  La primera o segona setmana de novembre, posa punt i final a la temporada castellera amb la diada de la colla que també te lloc a la plaça de l’Ajuntament.

 

Anècdotes, en tenim un munt, però com seria allargar massa la història només us en explicaré dues o tres.

 

La primera que em ve al cap, es la de quan varen demanar les primeres camises de color vermell i la fàbrica es va cremar, i només faltaven 15 dies per festa major, es va sol.locionar amb l’ajuda dels Castellers de Barcelona que com duen el mateix color ens van fer arribar les necessàries per la diada, o aquella , del dia d’assaig en el I.E.S. el BULLIDOR que s’inundara degut a una gran tempesta, i vàrem haver de trucar als bombers hi tot! O bé aquella altre, després de la diada de tardor quan amb l’eufòria d’haver assolit el primer castell de 7  ens tiraren a uns quants a la font de la plaça del casino això que ja era de nit hi feia una fresca dallò més…

 

Darrerament la colla ha participat en tots els estudis que s’han fet a través de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, primerament va ser l’estudi sobre la perillositat en els Castells, el qual tingué tres anys de durada, i en el que va quedar palesa que el risc dels Castells en vers a d’altres esports és dels menys perillosos. Després el dels cascs d’acotxador i enxaneta,  dos anys més, i darrerament  el de dossos, que encara s’està duent a terme,i que a finals d’any s’esperen els resultats i dels quals depèn el que siguin obligatoris.  De moment la colla te gent nova per fer-ne bons castellers, però com vol tornar ha fer Castells de 7, aquesta temporada ha començat a dues escoles fent cursos de Castells per formar nous Castellers i Castelleres.Cal dir que També  hi tenim gent de diferents nacionalitats  la qual cosa vol dir que la integració està tenint un bon futur com a cohesió social, i això no ho oblidem és una de les millors coses que els Castells poden oferir, en el  conjunt, dels seus  valors com són,el seny, la generositat i l’altruisme, virtuts que han quedat ben demostrades amb el reconeixement que ens ha fet la UNESCO el 11de novembre de l’any  passat. Com veieu aquesta colla  segueix perseverant en la remuntada, a veure si entre tots ho aconseguim.

 

tornar a dalt