Arxiu for the Les gralles

Tornem, amb la diada de la Tardor

El passat diumenge 23 d’octubre els Castellers de Rubí van celebrar la seva diada de la tardor al carrer Sant Jaume.
Després d’un mes d’inactivitat en diades Castelleres, el Rubinencs es van tornar a ajuntar aquest cap de setmana per celebrar la tradicional diada de la tardor.
Amb els Castellers de Rubí es van sumar els Tirallongues de Manresa i els Castellers de Castelldefels. La pluja va respectar l’aixecada de castells que va transcórrer sense cap incident. La diada va començar amb un pilar de 4 per part de les tres colles que participaven i just després els de Rubí van començar la primera ronda descarregant un 3 de 6. Aquest bon inici de ronda era preludi de com es desenvoluparia la diada. En segon torn de la primera ronde els Manresans van descarregar un 3 de 7. A segona ronda els de vermell van tornar a descarregar el 3 de 6 amb agulla, castell que mica en mica van consolidant i el van fent seu. El Tirallongues també van descarregar el mateix castell.
En tercera ronda els de Rubí van intentar un 4 de 6, que tot i tremolar una mica i treballar-lo amb força des del principi van aconseguir descarregar. L’últim castell per part dels de Manresa va ser una torre de 6 que van descarregar.
Just després de la tercera ronde, les tres colles participant van decidir fer un castell de germanor, ja que els Castellers de Castelldefels van portar pocs efectius i no van poder realitzar cap castell. Així doncs, van descarregar un 3 de 6 on hi havia una rengla de cada color.

Per finalitzar en la ronda de pilar els Tirallongues de Manresa van descarregar un pilar de 5, els Castellers de Rubí dos pilars de 4 i els Castellers de Castelldefels un pilar de 4.

D’aquesta manera els Castellers de Rubí van concloure amb l’edició de la diada de la Tardor i ja preparen les tres pròximes cites. Aquest divendres 28 D’Octubre participaran en el marc de la celebració de la copa d’Europa del Hockey patins, i les dues últimes diades a Cornellà i a Rubí.

JO VULL SER GRALLER!!!

El passat 9 d’abril a Mataró va tenir lloc una trobada de musics de colles castelleres per celebrar els 15 anys dels Capgrossos.

L’acte va començar amb dos cercaviles per la ciutat. Les colles de músics es van dividir en dos grups per recorrer els carrers del centre de Mataró sortint de la plaça de santa Anna i finalitzant el recorregut a la plaça del Fossar del Xic.

La colla que anava al capdavant del cercavila tocava una canço, i després passava al final del cercavila i la que quedava en primer lloc tocava la cançó que volia i així anar fent fins arribar a la plaça. Un cop allà cadascuna de les colles presents van tocar dos cançons sota un sol que picava de valent. Va ser espectacular, el cercavila, el concert i sobretot el bon ambient que hi havia. I ens ho vam passar molt be, tant els músics com qui ho va poder gaudir.

I després un altre cercavila fins arribar al local dels Capgrossos on vam poder disfrutar d’una fideuà que estava boníssima.

Us deixo algunes fotos, una dels grallers i tabalers de Castellers de Rubi durant el cercavila, una altre tocant amb els companys de Nyerros de la plana un cop va finalitzar el concert i una foto de totes les colles de grallers i tabalers.

Una experiència única!!

Ja farà quatre anys i mig que em trobo dins d’aquest món casteller com a grallera, i puc dir que aquesta és una de les experiències que no es poden oblidar mai de la vida.

Aquestes han estat, com moltes altres persones, les meves primeres Decennals de Valls.  Les primeres decennals viscudes en directe,  amb més de 7.000 castellers i grallers de tot Catalunya. Viscudes amb la nostre gent, amb la nostra colla castellera de Rubí i, com no, amb la resta de músics; l’Aina, l’Adrià i el Santi, el més petit de tots, però amb un ritme que enganxa.

Quan estàvem a l’autocar, pensava si hi haurien molts grallers i gralleres i tabalers i tabaleres. Un cop vàrem començar la cercavila ja vam veure que la cosa era seria, que hi havia moltíssimes colles acompanyades pels seus músics. Al llarg de la cercavila, anàvem tocant cançons, i a la vegada sentint els grallers i tabalers de la colla del darrera i del davant tocant les del seu repertori. Així doncs, de moment tot era normal.

A mesura que arribàvem a la plaça del blat, ja començàvem a sentir aquells nervis que es presenten durant les actuacions més importants. Desitjant ja entrar a la plaça i tocar el pilar, és quan ens diuen  que ja podem començar a entrar. Llavors els musics ens donem la senyal de que ja podem iniciar la cançó. L’entrada a plaça, una cançó amb moltes notes altes i que obliguen a tenir un control de la bufera bastant alt, i que requereix el seguiment d’un bon ritme marcat pels tabalers.

Anàvem caminant, passant a la gent que teníem al nostre voltant. Gent que ens observava, que escoltava…Finalment acabem la cançó i ens sentim més observats que mai. Amb tot de càmeres de filmar, de fotografies, càmeres de la televisió pel nostre voltant.

Un cop acabada l’actuació a la plaça del blat, ens dirigim cap a la última plaça on ens havíem de reunir les 57 colles de Catalunya que varen assistir a aquesta trobada. Va ser aquí, on ens vam quedar sorpresos.

Per als músics, el fet de veure i sobretot sentir, el so de més de 50 gralles fent-se sonar pels seus grallers i gralleres, i sentir com els tabalers repicaven amb les seves baquetes, mentre els castellers pujaven els seus castells de fins a 8 pisos,  és un bon motiu per a que els pels se’t posin de punta.  Aquest, va ser un dels moments en que ens vam quedar, utilitzant paraules entenedores, “flipant”. Un moment en que sentint totes les gralles de Catalunya, nosaltres, ens pensàvem que ens tornàvem bojos!  Sentint  com les gralles tocaven el “trinat” (moment en que l’anxaneta alça la mà) mentre unes altres tocaven “la sortida” (moment en que els terços abandonen el castell) i mentre unes altres tocaven la pujada (moment en que comencen a pujar tots els castellers).

El fet de saber que un “fotimer” de gent t’està observant i sentint, és un motiu per sentir-se…un xic nerviós no?. Ah!! I no ens descuidem de contar les persones que ens estaven  veien a través de la televisió gràcies a la transmissió que va fer TV3 en directe!.

Parlant entre els musics, vam decidir que ens tornaríem a trobar d’aquí 10 anys al mateix lloc, a les festes Decennals de la Candela, quan els músics més grans, tinguem 28, 29 anys i el més menut, en tingui 20.

Després de tot, podríem dir que les festes Decennals de la Candela constitueixen la suma més ámplia i variada d’actes religiosos i de propostes, culturals, artístiques, de cultura popular, lúdiques, esportives i infantils al cor de l’hivern a Catalunya.

Cop a cap de gralla, haig de donar les gràcies a tots els músics, i quan dic tots, vull dir tots, de la colla: Santi, l’Adrià i l’Aina, i si em permeteu, una servidora, Helena.

En definitiva! Gràcies a tots vosaltres família, aquesta experiència serà única!

La Gralla

LA GRALLA

La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya àmpliament fet servir en el folklore català. És la variant catalana de la dolçaina valenciana. També se l’anomena grall de pastor, xaramita o xirimita. Probablement, el nom de l’instrument prové del seu so estrident en referència al crit d’una gralla.

És conegut per ser l’instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i cabuts. Sovint s’acompanya d’algun instrument de percussió com el tabal.

La seva inxa també es pot fer servir per si sola. La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar així el nou dia.

Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura.

Parts de la gralla

Cap: és la part superior on es col·loca a pressió el tudell amb la canya.
Tub: part situada entre el tudell i la canya o inxa.
Tudell: es un tub cònic de metall en el que s’hi superposa la canya o inxa.
Canya o inxa: està formada per dues pales de canya simètriques però independents, unides entre sí per fil o filferro.
Cos: és la part central de l’instrument, on hi ha realitzats sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters.
Campana: és la part final; i actua com un amplificador natural i té un forat a dreta i esquerra.

La música i els castells

Sempre que es fa un castell se sent una música que l’acompanya. La majoria de colles castelleres tenen un grup de músics que toquen durant les actuacions.

Els músics que acompanyen els castellers són els grallers. Es diuen així perquè toquen la gralla, un instrument de vent fet de fusta que té un so molt agut. La gralla és un instrument mediterrani típic de tots els Països Catalans.

Durant les actuacions castelleres, la gralla va acompanyada del tabal, un instrument format per una caixa de fusta coberta amb una pell que es fa sonar picant amb uns bastons. El tabal marca el ritme de la melodia de les gralles.

És important la funció dels grallers, ja que indiquen amb la música que un castell ja ha començat. Durant l’actuació castellera, els grallers de les colles toquen, a més, altres melodies:

Toc d’entrada a la plaça. Aquesta melodia es toca quan la colla entra a plaça mentre es fa caminar un pilar davant de l’ajuntament.

Toc de castells o del castell. Aquesta melodia acompanya la construcció del castell i informa els castellers del punt en que es troba l’estructura. El toc de castells té quatre parts: la pujada, l’aleta, la baixada i la sortida.

La pujada indica que els castellers s’enfilen i munten els pisos del castell.
L’aleta indica que l’enxaneta ha arribat a dalt, ha fet l’aleta i que, per tant, s’ha carregat el castell.
La baixada indica que els castellers van baixant.
La sortida indica que el castell s’ha completat sense problemes.
Si un castell fa llenya, és a dir, si cau, els grallers paren de tocar.

Toc de vermut. Aquesta melodia es toca al final de l’actuació per indicar que els castellers se’n van de la plaça. La solen tocar junts els grups de grallers que han participat en l’actuació.

A part de les melodies relacionades amb l’actuació, els grallers d’una colla en toquen d’altres que no estan relacionades amb els castells:

Toc de processó. Es toca en moments solemnes d’un acte cívic o religiós en què participa la colla castellera.

Toc de matinades. Es toca de bon matí, els dies que hi ha actuació, per despertar els veïns i avisar-los que a la plaça hi haurà castells.

Us deixo un link de “la fura” on podeu escoltar i descarregar els tocs de gralla més habituals per acabar de completar aquest magnífic document que ens ha fet arribar la Helena, grallera de la nostra colla.

http://lafura.cat/castells/gralla.asp