La Gralla

LA GRALLA

La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya àmpliament fet servir en el folklore català. És la variant catalana de la dolçaina valenciana. També se l’anomena grall de pastor, xaramita o xirimita. Probablement, el nom de l’instrument prové del seu so estrident en referència al crit d’una gralla.

És conegut per ser l’instrument que es fa servir durant la càrrega i descàrrega dels castells o que toca la música del ball dels gegants i cabuts. Sovint s’acompanya d’algun instrument de percussió com el tabal.

La seva inxa també es pot fer servir per si sola. La mitjanit de Nadal es feia servir per simular el cant de gall i anunciar així el nou dia.

Antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura.

Parts de la gralla

Cap: és la part superior on es col·loca a pressió el tudell amb la canya.
Tub: part situada entre el tudell i la canya o inxa.
Tudell: es un tub cònic de metall en el que s’hi superposa la canya o inxa.
Canya o inxa: està formada per dues pales de canya simètriques però independents, unides entre sí per fil o filferro.
Cos: és la part central de l’instrument, on hi ha realitzats sis forats en la part davantera i un en la posterior, situat aproximadament entre els dos primers davanters.
Campana: és la part final; i actua com un amplificador natural i té un forat a dreta i esquerra.

La música i els castells

Sempre que es fa un castell se sent una música que l’acompanya. La majoria de colles castelleres tenen un grup de músics que toquen durant les actuacions.

Els músics que acompanyen els castellers són els grallers. Es diuen així perquè toquen la gralla, un instrument de vent fet de fusta que té un so molt agut. La gralla és un instrument mediterrani típic de tots els Països Catalans.

Durant les actuacions castelleres, la gralla va acompanyada del tabal, un instrument format per una caixa de fusta coberta amb una pell que es fa sonar picant amb uns bastons. El tabal marca el ritme de la melodia de les gralles.

És important la funció dels grallers, ja que indiquen amb la música que un castell ja ha començat. Durant l’actuació castellera, els grallers de les colles toquen, a més, altres melodies:

Toc d’entrada a la plaça. Aquesta melodia es toca quan la colla entra a plaça mentre es fa caminar un pilar davant de l’ajuntament.

Toc de castells o del castell. Aquesta melodia acompanya la construcció del castell i informa els castellers del punt en que es troba l’estructura. El toc de castells té quatre parts: la pujada, l’aleta, la baixada i la sortida.

La pujada indica que els castellers s’enfilen i munten els pisos del castell.
L’aleta indica que l’enxaneta ha arribat a dalt, ha fet l’aleta i que, per tant, s’ha carregat el castell.
La baixada indica que els castellers van baixant.
La sortida indica que el castell s’ha completat sense problemes.
Si un castell fa llenya, és a dir, si cau, els grallers paren de tocar.

Toc de vermut. Aquesta melodia es toca al final de l’actuació per indicar que els castellers se’n van de la plaça. La solen tocar junts els grups de grallers que han participat en l’actuació.

A part de les melodies relacionades amb l’actuació, els grallers d’una colla en toquen d’altres que no estan relacionades amb els castells:

Toc de processó. Es toca en moments solemnes d’un acte cívic o religiós en què participa la colla castellera.

Toc de matinades. Es toca de bon matí, els dies que hi ha actuació, per despertar els veïns i avisar-los que a la plaça hi haurà castells.

Us deixo un link de “la fura” on podeu escoltar i descarregar els tocs de gralla més habituals per acabar de completar aquest magnífic document que ens ha fet arribar la Helena, grallera de la nostra colla.

http://lafura.cat/castells/gralla.asp